dimecres, 14 de gener de 2015

Juan Gelman (3)

NIEBLAS

Aparecen con niebla
los rostros muertos hacia arriba y
compañeros que no se oyen
miran el mundo.
El río abre las piernas
de una mujer y pasa
la delgadez de abril. País
de la desdicha
que no se va, no anda
enamorado de
la que canta en un lecho florido.
Poesía,
atás la sombra a su vértigo/
a la fatalidad a su respiro/
vuelo que
no conoce el perdón.

                                      Juan Gelman
                     (Buenos Aires, 3-V-1930 # Ciudad de México, 14-I-2014)

BOIRES

Apareixen amb boira
els rostres morts de cap a amunt i
companys a qui no se'ls sent
miren el món.
El riu obre les cames
d'una dona i passa
la primesa d'abril. País
de la malastrugança
que no se'n va, no camina
enamorat de
la que canta a un jaç florit.
Poesia,
fermes l'ombra al seu vèrtigen/
a la fatalitat al seu respir/
vol que
no coneix el perdó.

                                  J.G.
                                  (Versió catalana: BRG)

Fotografia: Brassaï, Nocturn del Pont Neuf


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada