Amor
1
Fuig el temps. Tot el dia
t'he esperat. Oh l'encant
lleu d'allò que fluïa
amb l'hora, i l'alegria
petita -tu, distant-;
almoina que podria,
si amb tu la recollia,
ésser el tresor més gran.
2
Mira. No ho veus? L'amor entre tu i jo
-l'amor que et duc. Tot el meu viure excava.
Des del fons més humit puja la saba
a la tendresa de la flor.
Jo una massa d'arrels; tu, damunt d'ella,
l'atzur -el seu anhel i el seu delit.
Lavis de rou o llum. I un infinit
de tu, més alta meravella.
M.Villangómez Llobet
Terra i somni (1943-1946)
 |
| Fotografia: Alfons García Prats (AISME) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada