dijous, 29 de gener de 2015

Carles Miralles (3)

M'agradaria
poder somniar el futur sense la nosa
de tantes coses passades -l'odi
a l'enemic, la glòria, la por i la misèria.
Poder tornar-me a fer cada dia.
Que la mort se m'endugués, quan se m'endugui,
ben acabat de néixer, amb la sorpresa,
sempre renovellada, del món
al cor i als ulls, a les mans, encara
no paraula; no ja preparat
i amb l'equipatge, havent estudiat
el discurs que em justifiqui amb molta cura.
Ans amb el goig del dia que em robaran
pels segles dels segles, això sí.
Un cop jo hagi sabut dir què veuen,
quan hagi estès les robes
de color dels sentits, dels sentiments,
que em robi els ulls, que em robi
el cor, que em robi
les mans, la mort, si és que pot fer-ho.
Mai no sadolls de vida, sempre
seran aquí, els meus ulls, amb la vida,
tot i que jo segur que hauré mort, algun dia.

                                                         Carles Miralles (1944-2015)
                                                         (Manual de cosmologia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada