dissabte, 3 de gener de 2015

Germans


La boca del got llueix sota la lluna
com una navalla rodona.
Iannis Ritsos
(La sonata del clar de lluna)

El gos de Pavlov mai no diu merda i glepa poc.
Pasolini, a "Saló o els 120 dies de Sodoma", 
tal vegada el marquès de Sade, que ja té 200 anys,
el govern, l'actual, del Partit Governamental,
i aquell quadre fantàstic,
de Francesc Masriera i Manovens,
potser l'ajudava el seu germà Josep,
també pintor i argenter,
que representa una mora, 
una Xahrazad amb vermells i taronges
convidadors del bes i del mite erràtic.
Diumenge. Fulles mortes de l'albercoquer
i un vent encara mig calent
que és un epíleg i una màscara o un narcòtic
per a no sabem què.
L'oblit ha desaparegut
i aquest soroll que ara se sent
no ve d'enlloc
o és un escarni.
                              BRG
                              

Imatge: Institut Obert de Catalunya, "L'experiment de Pavlov"


Jenny Holzer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada