La boca del got llueix sota la lluna
com una navalla rodona.
Iannis Ritsos
(La sonata del clar de lluna)
El gos de Pavlov mai no diu merda i glepa poc.
Pasolini, a "Saló o els 120 dies de Sodoma",
tal vegada el marquès de Sade, que ja té 200 anys,
el govern, l'actual, del Partit Governamental,
i aquell quadre fantàstic,
de Francesc Masriera i Manovens,
potser l'ajudava el seu germà Josep,
també pintor i argenter,
potser l'ajudava el seu germà Josep,
també pintor i argenter,
que representa una mora,
una Xahrazad amb vermells i taronges
convidadors del bes i del mite erràtic.
Diumenge. Fulles mortes de l'albercoquer
i un vent encara mig calent
que és un epíleg i una màscara o un narcòtic
per a no sabem què.
L'oblit ha desaparegut
i aquest soroll que ara se sent
no ve d'enlloc
o és un escarni.
BRG
BRG
 |
| Imatge: Institut Obert de Catalunya, "L'experiment de Pavlov" |
 |
| Jenny Holzer |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada