dijous, 22 de gener del 2015

Claudine Bertrand (2)



CARREFOUR DES UTOPIES






Le matin disparaît

derrière le muret

j’interroge la nuit


L’arbre roule vers la vallée
dévale la pente
veut de nouveau remonter
sur la montagne de pierre

Face à la mer
je te demande
avant que ne vienne le froid
où te caches-tu

Personne ne répond
à travers des rues crevassées
plus liquides et mouvantes
les unes que les autres

Des fissures surgissent
comme l’ombre d’un autre temps
à l’envers de l’endroit

Dans la pénombre
tu étais entré
par les côtés du silence
murmure encore ta voix

Le train s’avance
alarmant
je m’entends crier
hors de la limite
tremblante

face contre terre


CRUÏLLA DE LES UTOPIES

El matí desapareix
rere el paredó
interrogo la nit
L'arbre roda cap a la vall
davalla el pendís
de nou vol remuntar
a la muntanya de pedra
Cara a la mar
t'ho demano
abans no vingui el fred
on t'hi amagues
Ningú respon
a través dels carrers esquerdats
més líquids i movedissos
els uns que els altres
Sorgeixen fissures
com l'ombra d'un altre temps
a l'anvers de l'indret
En la penombra
tu hi entraves
pels costats del silenci
murmura encara la teva veu
El tren avança 
alarmant
m'escolto cridar
fora de límit
tremolant
amb la cara en terra
C.B.
(Versió catalana: BRG)
Fotografia: Josep Buil Mayral (Girona, 1920 - Eivissa, 2005)
Passallis de Pedret (1955)

1 comentari: