dimarts, 3 de gener del 2017

Philippe Jaccottet (1)

CONVERGENCE DES MULTIPLES
Cet homme n'était pas généreux parce qu'il voulait se voir généreux dans son miroir.
Il était généreux parce qu'il venait des
Pléiades et qu'il se détestait.
La même ombre prodigue, aux phalanges des doigts relevés, nous joignit lui et moi.
Un soleil qui n'était point pour nous s'en échappa comme un père en faute ou mal gratifié.
                                                              PHILIPPE JACCOTTET

CONVERGÈNCIA DELS MÚLTIPLES
Aquest home no era generós perquè volia veure's generós al seu mirall.
Era generós perquè venia de les
Plèiades i es detestava.
La mateixa ombra pròdiga, a les falanges dels dits alçats, ens ajuntà a ell i a mi.
Un solell que no era gens per a nosaltres se'n va escapar com un pare acusat o mal gratificat.
                                                            Ph.J.
                                           (Versió catalana: BRG)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada