diumenge, 29 de gener de 2017

Philippe Jaccottet (34)

QUE LA FIN NOUS ILLUMINE

Sombre ennemi qui nous combats et nous resserres, laisse-moi, dans le peu de jours que je détiens, vouer ma faiblesse et ma force à la lumière : et que je sois changé en
éclair à la fin.
Moins il y a d'avidité et de faconde en nos propos, mieux on les néglige pour voir jusque dans leur hésitation briller le monde entre le matin ivre et la légèreté
du soir.
Moins nos larmes apparaîtront brouillant nos yeux et nos personnes par la crainte garrottées, plus les regards iront s'éclaircissant et mieux les égarés verront les
portes enterrées.
L'effacement soit ma façon de resplendir, la pauvreté surcharge de fruits notre table, la mort, prochaine ou vague selon son désir, soit l'aliment de la lumière
inépuisable.
                                                  Philippe Jaccottet

QUE LA FI ENS IL·LUMINI
Fosc enemic que ens combats i ens estrenys, deixa'm, aquests pocs dies que m'assosseguen, confessar-li la meva feblesa i la meva força a la llum : i que em transformi a la fi en llampec.
Quanta menys avidesa i facúndia hi ha en els nostres propòsits, millor els negligim per a veure fins en la seva indecisió brillar-hi el món entre el matí embriac i la lleugeresa del vespre.
Tant menys les nostres llàgrimes apareguin barrejant els nostres ulls i les nostres persones pel temor garrotats, més les mirades aniran aclarint-se i millor els esgarriats veuran les portes enterrades.
Que l'esborrament sigui la meva manera de resplendir, la pobresa sobrecarrega de fruita la nostra taula, que la mort, propera o vague segons el seu desig, sigui l'aliment de la llum inesgotable.
                                                       Ph.J.
                                             (Versió catalana : BRG)

Resultat d'imatges de els set actes de misericòrdia caravaggio
Michelangelo Merisi, El Caravaggio (Els set actes de misericòrdia, 1607)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada