dimarts, 17 de gener del 2017

Philippe Jaccottet (20)

MONDE

Poids des pierres, des pensées
Songes et montagnes n'ont pas même balance
Nous habitons encore un autre monde
Peut-être l'intervalle
Fleurs couleur bleue bouches endormies sommeil des profondeurs
Vous pervenches
en foule
parlant d'absence au
Sérénité
L'ombre qui est dans la lumière pareille à une fumée bleue
Peu m'importe le commencement du monde
Maintenant ses feuilles bougent maintenant c'est un arbre immense dont je touche le bois navré
Et la lumière à travers lui brille de larmes
Accepter ne se peut
comprendre ne se peut
on ne peut pas vouloir accepter ni comprendre
On avance peu à peu comme un colporteur d'une aube à l'autre

                                                       Philippe Jaccottet

MÓN
Pes de les pedres, dels pensaments
Somnis i muntanyes no fan el mateix balanç
Nosaltres encara habitem a un altre món
Tal vegada a l'interval
Flors de color blau boques adormides son de les profunditats
Herba donzella vosaltres
en tropell
parlant-li d'absència a la
Serenitat
L'ombra que és dins la llum semblant a una fumera blanca
Poc m'importa el començament del món
Ara les seves fulles es mouen ara és un arbre immens del qual en toco la fusta 
colpida
I la llum al seu través brilla de llàgrimes
Acceptar no es pot
comprendre no es pot
no es pot pas voler acceptar ni comprendre
S'avança a poc a poc com un propagador d'una alba a l'altra
                                                                                  Ph.J.
                                                          (Versió catalana: BRG)
Fotografia: Nadar (1820-1910)
El mim Debureau, Pierrot fotògraf, sense data



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada