dimarts, 24 de gener del 2017

Philippe Jaccottet (30)

Voilà que désormais
toute musique de jadis lui monte aux yeux
en fortes larmes:

"Les giroflées, les pivoines reviennent,
l'herbe et le merle recommencent,
mais l'attente, où est-elle? Où sont les attendues?
N'aura-t-on plus jamais soif?
Ne sera-t-il plus de cascade
pour qu'on en serre de ses mains la taille fraîche?

Toute musique désormais
vous bâte d'un faix de larmes."

Il parle encore, néanmoins,
et sa rumeur avance comme le ruisseau en janvier
avec ce froissement de feuilles chaque fois
qu'un oiseau effrayé fuit en criant vers l'èclaircie.

                                          Philippe Jaccottet
                                          (Pensées sous les nuages)

Heus aquí que d'ara endavant
qualsevol música d'antany li puja als ulls
amb fortes llàgrimes:

"Els giroflés, les peònies fan goig,
l'herba i la merla hi tornen,
però l'espera, on és? On són les esperades?
No tindrem mai més set?
No hi haurà altra cascada
on estrènyer-ne amb les seves mans el rebrot fresc?

Qualsevol música d'ara endavant
us apallissa amb un feix de llàgrimes."

Ell encara parla, tanmateix,
i la seva remor avança com el rierol al gener
amb aquesta rebregada de fulles cada vegada
que un ocell espantat fuig cridant cap a la clariana.

                                              Ph.J.
                                              (Pensaments sota els núvols)
                                              (Versió catalana: BRG)

Giroflée arbustive - Erysimum bowles mauve
Fotografia: promessedefleurs.com (Arbust de Giroflé)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada