dissabte, 21 de gener de 2017

Philippe Jaccottet (26)

LE NU PERDU

Porteront rameaux ceux dont l'endurance sait user la nuit noueuse qui précède et suit l'éclair.
Leur parole reçoit existence du fruit intermittent qui la propage en se dilacérant.
Ils sont les fils incestueux de l'entaille et du signe, qui élevèrent aux margelles le cercle en fleurs de la jarre du ralliement.
La rage des vents les maintient encore dévêtus.
Contre eux vole un duvet de nuit noire.

                                                              Philippe Jaccottet

EL NU PERDUT

Portaran rams aquells l'endurança dels quals sap emprar la nit nuosa que precedeix i segueix el llampec.
La paraula d'ells en rep existència del fruit intermitent que la propaga en dilacerar-la.
Ells són els fills incestuosos del senyal i del signe, els qui enlairaren als brocals el cercle florit de la gerra de la reunió.
La ràbia dels vents els manté encara desvestits.
Contra ells hi vola un plomissol de nit negra.

                                                                        Ph.J.
                                                           (Versió catalana: BRG)

Pierre Boucher (Nu, Ruïnes de Volubilis, 1937)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada