dijous, 4 de desembre de 2014

A Santa Bàrbara que trona, patrona d'artilleria

Esborrar el que s'esborra.
Ha estat un accident?
O ho has fet ben a posta?
Passa el que ha de passar
i no passa quan vols,
sinó quan gens t'ho esperes.
La vergonya, saps què és?
Dura tota la vida
i s'eixampla sovint.
D'acord, fugir també
podria ben servir-te,
però tu no ho faràs.
No tot és per mostrar
als altres, ni molt menys.
No cal ser transparent,
ni tampoc entusiasta,
t'ho confesses, esclar,
amb caparroneria
de prou vell jovençà.
Què escrivies de bo,
si a les deu és molt prompte
i a les onze pitjor,
que es retrassa el rellotge?
Mor a l'ordinador
la musa que t'inspira
un buit, molt gran silenci.
Santa Bàrbara, trona!
Verge de Nicomèdia,
com a improbable màrtir
surts a la Viquipèdia!
És quatre de desembre
i tots els soldats formen
davant de la caserna
del carrer de Lleó,
entre Mobles Planells
i el que fou fusteria
d'un home calb, en Jaume,
que tenia tres filles
i llavors dos fills més,
que també són fusters.
Jo hi vivia molt prop
i, en tocar la diana,
els soldats que formaven
i el sergent o el brigada
vinga repartir ordres
i, si calia, coces!
Bàrbara, te'n recordes?
Negra i d'artilleria,
la patrona és cambrera,
ho era, de discoteca.
Tot és molt diferent,
ara mateix, ho sé,
els factors de la suma
contradiuen la resta
i potser fins l'anul·len.
Els records són d'abans
i el d'abans ve després
de perdre la memòria.
Sols qui eres seràs
en el moment incert
de la seguretat
del que mai no sabràs
com va perdre's per sempre.
Què fou que no serà
mai més altra vegada?
Intentar-ho no val,
el desastre t'ignora,
tu sols vols solitud
per a escriure la vida
i morir de mentida,
tot creient que l'estimes
i que li fas l'amor,
millor dit, te la tires,
l'encobreixes per fora,
l'empitones per dins,
no vols ser tant un cursi,
ni un fantasma del sexe,
ni un esguerro amb proemi
de la procacitat,
sense solta ni volta,
una volta i una altra,
sense ser veritat,
per descomptat, tros d'ase,
borrida de rajada
o un plat de caragols,
últim tango a París,
hipertens desclassat
a la mort del poema,
descregut de la merda!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada