dilluns, 22 de desembre del 2014

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (10)

Je rêvais de toucher la tristesse du monde
au bord désenchanté d’un étrange marais
je rêvais d’une eau lourde où je retrouverais
les chemins égarés de ta bouche profonde
j’ai senti dans mes mains un animal immonde
échappé à la nuit d’une affreuse forêt
et je vis que c’était le mal dont tu mourais
que j’appelle en riant la tristesse du monde
une lumière folle un éclat de tonnerre
un rire libérant ta longue nudité
une immense splendeur enfin m’illuminèrent
et je vis ta douleur comme une charité
rayonnant dans la nuit la longue forme claire
et le cri de tombeau de ton infinité.
                                                         Georges Bataille

Somiava tocar la tristesa del món
a la desencantada vora d'un pantà estrany
somni d'aigua feixuga on hi retrobaria
els teus esgarriats camins de boca fonda

feien pudor les meves mans d'animal immund
escapat en la nit d'una horrorosa selva
i vaig veure que era el mal del qual tu mories
que rient-me'n li dic la tristesa del món

una llum d'oradura un estrèpit de tro
un riure alliberant-te la llarga nuditat
una immensa esplendor per fi m'il·luminaren

i el teu dolor vaig veure com una caritat
irradiant la llarga forma clara en la nit
i l'escarritx de tomba a la teva infinitat.
                                                                 G.B.
                                                                 (Versió catalana: BRG)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada