Homenatge a Joan Brossa a partir del primer vers del seu primer sonet
Disposta a punt de cel, la nit acut
al llit de lletra feta carn d'hurí.
Comença la tendresa estesa: mut
el dogma, de nadal el lent dormir.
Sabem morir molt junts, amb el cucut.
Després, però, de sobte, fem camí.
El vol és somni. I bosqueret sorrut
s'enxarxa al bell deliri de la fi
del cos dormit, perdut, que, quan somia,
és per no ser; somia per ser més
la boca al bes, la nit a l'agonia.
La llum és negra com l'oblit del pres.
La vida, de la mort, n'ha après: moria
en lluna nova, fosca, i foc al bes.
Bartomeu Ribes
Recomençaments
Edicions Can Sifre, Ciutat de Mallorca. 2008
 |
| Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998) Fotografia: Colita |
Amb Brossa
ResponElimina