dimarts, 9 de desembre de 2014

GISELA I ERWIN BRONER

O el vent o nosaltres
o ja no hi serem
i els altres que obliden
la vida senzilla
que és molt complicada
no sé si m'entens
el cercle el quadrat
el gust i la vista
la l'ínia més recta
no és pas la més curta
entre aquests dos punts
opinar és de savis
a qui no preguntes
quantes esperances
els resten encara
dibuixar el que es pinta
construir la casa
entre tants d'illots
i el llunyà horitzó
del qual procedim
i on mai no s'hi arriba
sense esgotament
per l'esforç que cal
i als oblits que obliga
vine amb mi devora
sigues sempre amb mi
l'un és com és l'altrre
si el plural preval
per aquest carrer
amb Mare de Déu
i gent pescadora
ara sense xarxes
ni cap domicili
provisional
la pobresa humil
calç i molts d'ormejos
blanca companyia
de totes les formes
de la barriada
la malenconia
d'aquesta alegria
que és el temps passat
i a dalt les murades
que si no regressa
és perquè és millor
que tot passi i corri
cap a algun futur
com ho era el que és cert
com ho és la terra
com ho serà Eivissa
sense ja memòria
així la mentida
d'aquestes onades
que xoquen a baix
del món de Sa Penya
on mor la podrida
bellesa malalta
de l'art maltractat
com un animal
lliure que no fuig
dels qui el persegueixen
amb ferocitat
i volen sotmetre
tots els sentiments
amb la força bruta
del contrasentit
i els anhels terribles
de noves riqueses
a aquesta ciutat
amb port i persones
i el solell i el mar
que és mascle i femella.


Gisela y Erwin Broner. D.I.




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada