diumenge, 7 de desembre de 2014

René Char (1)

LIED DU FIGUIER

Tant il gela que les branches laiteuses
Molestèrent la scie, se cassèrent aux mains.
Le printemps ne vit pas verdir les gracieuses.

Le figuier demanda au maître du gisant
L'arbuste d'una foi nouvelle.
Mais le loriot, son prophète,
L'aube chaude de son retour,
En se posant sur le désastre,
Au lieu de faim, périt d'amour.

                                                  René Char

LIED DE LA FIGUERA

Va gelar tant que les branques lletoses
Molestaren la serra, es romperen a les mans.
La primavera no en va veure verdejar les gratuïtes.

La figuera li demanà al mestre de l'estàtua jacent
L'arbust d'una fe nova.
Però l'oriol, el seu  profeta,
L'albada calenta del seu retorn,
En posar-se sobre el desastre,
En comptes de fam, va morir d'amor.

                                                     René Char
                                                     (Versió catalana: BRG)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada