Por detrás de la gloria
Por encima del tiempo,
más acá de los años,
puntual, nos sonríes
desde un niño descalzo.
Son dos leños desnudos
esa cuna de establo,
pero tú los levantas,
los conviertes en árbol.
En el niño que brillas
hay un hombre clavado;
por encima del tiempo
nos sonríes amargo.
Ramón Gaya
México, 20 de diciembre de 1947
PRINCIPI ETERN
Per darrere la glòria
Al capdamunt del temps,
més cap a ençà dels anys,
puntual, ens somrius
des d'un infant descalç.
Són dues soques nues
aquest bres d'establia,
però tu les aixeques,
fas que siguin un arbre.
En el brill de l'infant
un home hi dus clavat;
al capdamunt del temps
ens somrius amargant.
Ramón Gaya
Mèxic, 20 de desembre de 1947
(Versió catalana: BRG, Eivissa, 23/24-XII-2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada