com escriure o dormir
i abandonar-ho tot
a la llum repetida
que ara ens du a ser qui som
amb música oblidada
ignorant el que ens manca
posseint el menyspreu
radical de les pedres
i l'embriaguesa enllà
de totes les fronteres
no debades s'envola
amb el pensament l'hora
que arriba amb la revolta
i amb l'illa en blanc sencera
s'acomiada o és lluna
o potser el ventegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada